Altres Barcelones

A partir d’ara doncs, un cop al mes explicaré en directe i in situ alguna història de la ciutat o del seu extraradi per a aquest programa conduït per l’Olga Vallejo.
L’emissió es farà un cop al mes cap a les 18:40. Avui ha estat el primer dia i per estrenar-me m’han aconsellat fer alguna història que ja tingués feta temps enrere i amb la qual em sentís còmode. He triat de nou la d’en Puig i Antich, i l’Agustina Cardete del Bar funicular ha tornat amablement a accedir a ser entrevistada. Aquest cop ens dóna més detalls.
Més endavant faré històries noves, de vegades sortint dels límits territorials als quals us tinc acostumats.
Això sí, els oients habituals de la secció “Altres Barcelones” de Batakada Radioactiva a Ràdio Gràcia, que sapigueu que podreu seguir escoltant històries cada dilluns. Ara però, a la secció A les ones de la barra superior del web, trobareu els mp3 de les dues emissores.
Us deixo doncs aquest primer cop amb el programa d’avui:

Avui mateix ha arribat a casa un llibre bastant gros i he pogut observar el fruit de feina realitzada durant el curs passat. I és que ja ha sortit d’impremta el llibre de Random House Mondadori “1001 días que cambiaron el Mundo”,
Un llibre que recull divesos esdeveniments de la història universal que tal com diu la seva pròpia ressenya “cambiaron las vidas de millones de personas para siempre, y que han ayudado a configurar la cultura y la historia y de un país o una región. Una fascinante guía para todo aquel que desee saber más acerca del pasado y del presente de nuestro mundo”.
La meva implicació en el projecte va començar fa uns mesos, quan en Fernando Casal, director de l’adaptació de l’obra i un dels professors dels quals guardo més bon record, em va demanar la meva participació en temes relacionats amb moviments socials i episodis de la història que han tingut com a escenari principal la ciutat de Barcelona.
Evidentment, la idea em va semblar bona, i vaig acceptar la proposta amb molta il•lusió, intentant presentar les històries assignades de manera atractiva segons les consignes que m’havien donat.
Així doncs, cercant les entrades del llibre signades amb les inicials DC podreu llegir algunes de les meves contribucions entre les dels altres col•laboradors, alguns d’ells antics companys i professors.
Els autors hem pogut rebre el llibre a casa en primícia, però sembla ser que d’aquí poc el podreu trobar a les principals llibreries.

Els barcelonins, de la mateixa manera que molts habitants d’altres ciutats, tenen alguns gentilicis despectius l’origen dels quals es perd en la memòria col•lectiva.
Una d’aquestes denominacions encara arrelada especialment a les comarques gironines és la d’anomenar a la ciutat Can Fanga, i als seus habitants, gent de Can Fanga o fins i tot canfangueros.
Tractant-se d’un tema de cultura popular hi ha, com sempre, diferents teories sobre l’origen d’aquest sobrenom. La més fonamentada però, sembla lligada directament amb l’època de construcció de l’Eixample barceloní, ja que a finals del segle XIX i principis del XX bona part del Pla de Barcelona es veié afectat per aquestes obres.
La majoria dels solars, doncs, eren buits o en procés de construcció, i pel que fa als carrers, hem de tenir en compte que abans de finalitzar el procés d’instal•lació de llambordes, la sorra i el sauló eren l’única pavimentació prèvia. El Pla de Barcelona havia estat fins aleshores creuat per rieres que baixaven de Collserola, i ara, aquestes, per poc que plogués, reconquerien l’espai entre els carrers.
Tot plegat feia que aquests dies, el més comú fos enfangar-se fins ben amunt, i que la gent que venia de fora, sovint s’emportés aquesta imatge de la ciutat.
El més curiós de tot, és que a l’actual barri de l’Eixample encara queden testimonis materials que ens poden parlar d’aquells temps: es diuen llevafangs i els pocs que queden no són ara més que un element per al record. Tenen forma d’ “H” o de “D” invertida i servien per netejar les soles de les sabates abans d’entrar a casa. Alguns fins i tot es troben acompanyats d’una petita barana metàl•lica per mantenir l’equilibri mentre s’aixeca el peu.